Sarment.blogspot.com Website Review

Aquest 27 de novembre vam enterrar l’amic JOSEP MARIA RIBERA FLOTATS, a qui molts coneixíem com “el Minguet”. Aquest apel·latiu, que ell acceptava de forma natural, conscient que l’havia heretat de la pròpia família i sabedor que els noms d’aquesta naturalesa configuren un cert “pedigrí” dins d’un poble. El Josep era una persona que es comportava d’una manera més aviat discreta i amb una certa voluntat de no fer-se notar. En el tracte personal, hom sabia que es trobava davant d’un home de gran lucidesa i d’un gran coneixement de les coses i de les persones. Tenia facilitat per transmetre els seus pensaments i així influir, de manera més o menys soterrada, en moltes de les seqüències Com el Pere Juncadella ara fa quatre mesos, el Josep ens ha deixat de forma ràpida i inesperada. Un altre dels amics que se’n van, gairebé sense avisar. Com ja vaig expressar en el cas del Pere, deu ser la conseqüència natural d’haver arribat a una edat en què aquestes coses pas*en, i probablement amb clara tendència a incrementar-se en el temps. Trista conclusió que no compensa la pèrdua d’amics; i menys encara, d’aquests tant lligats a les nostres vivències i als episodis que, si més no en el meu cas, estan estretament lligats als valors del que enteníem –eren altres temps– com a intocables i indestructibles. Vam néixer el mateix any (1941), en època de grans penúries, tot just acabada la guerra civil. Una època en què vam haver d’aprendre a sobreviure d’una manera –vista en perspectiva– molt singular, al costat d’uns pares i familiars tan avesats a la misèria i al patiment que, si hi havia un tros de pa a la casa, anava destinat als més peti*s, abans de satisfer les necessitats dels grans. Per no parlar de les moltes cases que no tenien ni pare ni mare, ni persones grans, com a conseqüència dels efectes devastadors d’aquella guerra acabada de pas*ar. Van ser les condicions que ens va tocar de viure en aquella època. Avui, com molts companys saben i recorden, vivim en un món que, per